Su progetu :: introdusidura

Introdusidura


Bintiduus interbistas, su traballu cun sa scola, fotografias, unu situ e atrus a pitzus de sa mina de Su Suèrgiu de Biddesatu. Funt custus is nùmurus de s’atzioni de curtura chi eus fatu in sa primu metadi de su 2010, chi agatais arrego(r)ta in custu libru chi teneis in is manus. De sa mina giai nd’ant chistionau, giai nd’eis chistionau, ma custa ci(r)ca est difarenti ca, po sa primu bo(r)ta, su chi contant is protagonistas, is traballadoris e is traballadoras de sa mina, dd’eus lassau cumenti si dd’ant contau, in sadru e totu. Eus ci(r)cau de lassai is interbistas, sa prus pa(r)ti de su libru, su prus chi at fatu cumenti fiant, ponendi manu a s’ortografia e a sa puntegiadura sceti, po fai bessiri de sa pagina scrita su sentidu de su contu.

Po cussu nci agatais su Campidanesu de Biddesatu e aici custu libru pigat su balori de documentàriu no po sa mina sceti, ma po sa fueddada de su logu puru, in su bonu e in su malu. Est a nai, in su bonu, cun is formas gramaticalis suas, chi funt de interessu meda cussas de sa genti manna, chi funt sparessendi in Biddesatu e totu e, in su malu, cun is italianismus in is fueddus e in su sistema de cumponi is fràsias, cumenti in totu Sardìnnia.

 

Innoi si poneus unus cantu esempius de is formas stravanadas de su Campidanesu de Biddesatu.

 

Incrutzais de cumentzu su verbu bolli e atrus fueddus chi cumentzant cun sa b:

Deu no ‘ollu e nimancu issu ‘olit

Chi in Campidanesu literàriu iat’essi:

Deu no bollu e nimancu issu bolit

 

Aintrus de is fueddus su sonu de r ddu narais cambiau de logu:

Is minadoris furiant totus sadrus

Chi in Campidanesu literàriu iat’essi:

Is minadoris furiant totus sardus

 

Custu cambiamentu de logu, sa r ddu fait po fincias a canta de sa c tostada:

Is minadoris passànt in s’Acru ‘e is Mèndulas

Chi in Campidanesu literàriu iat’essi:

Is minadoris passànt in s’Arcu de is Mèndulas

 

S’avèrbiu de logu ddoi ddu narais ddu:

In sa mina ddu traballànt prus de centu òminis

Chi in Campidanesu literàriu, po no si cunfundi cun su pronòmini, iat’essi:

In sa mina ddoi traballànt prus de centu òminis

 

Truncais su passau simpli (indicativu) de sa 1u persona singulari:

Deu anda’ a traballai e furria’ a meri’

Chi in Campidanesu literàriu iat’essi:

Deu andamu a traballai e furriamu a meri’

 

Aintru de is fueddus, in mesu de is vocalis, su sonu de l ddu narais cumenti una spètzia de r:

Sa carhada est faci a sorhi

Est giustu a ddu nai aici puru, ma a marolla tòcat a ddu scriri l:

Sa calada est faci a soli

 

Aintru de is fueddus su sonu de r, candu est innantis de su sonu de t, no ddu narais:

A canta de sa mina nci furiant otus

Andat beni a ddu nai aici puru, ma a marolla sa r tòcat a dda scriri:

A canta de sa mina ci furiant ortus (1)

 

A bo(r)tas su gerùndiu, spècias in sa fueddada de is mannus, est in sa forma -endu:

Nosu pistendu e issu castiendu

Chi in Campidanesu literàriu iat’essi:

Nosu pistendi e issu castiendi

 

Candu  a  custu  gerùndiu  ddi  depeis  aciungi  unu  pronòmini,  pigat s’aciunta -de- in mesu de gerùndiu e pronòmini:

Nosu pistendudeddu e issu castiendudeddu

Chi in Campidanesu literàriu iat’essi:

Nosu pistendiddu e issu castiendiddu

 

Medas formas de is verbus essi e fai, a su passau simpli (indicativu) arresu(r)tant ogualis:

Deu fia giòvunu e fia unu traballu lègiu, issus fiant mannus e fiant unu traballu prus lèbiu.

Chi in Campidanesu literàriu iat’essi:

Deu fia giòvunu e faemu unu traballu lègiu, issus fiant mannus e faiant unu traballu prus lèbiu.

 

S’infiniu de sa segundu congiugadura, spècias in sa fueddada de is mannus, est in sa forma longa -iri àtona:

Poniant sa pedra a fùndiri

Chi in Campidanesu literàriu iat’essi:

Poniant sa pedra a fundi

 

Sa primu persona prurali de su passau simpli indicativu est oguali a sa segundu persona prurali:

Bosatrus pigastis sa pedra e nosu dda traballastis

Chi in Campidanesu literàriu iat’essi:

Bosatrus pigastis sa pedra e nosu dda traballamus

 

Sa f, candu s’agatat infatu de sa s, dda narais c druci, spècias is mannus (in cust’esempru si movit sa r puru):

Su ferru tocàt a ddu lassai scidrai

Chi in campidanesu literàriu iat’essi:

Su ferru tocàt a ddu lassai sfridai

 

Incrutzais de cumentzu su verbu ghetai e mancai atrus fueddus chi cumentzant cun sa g tostada:

Po ddu studai tocat a ddi ‘etai àcua

Chi in Campidanesu literàriu iat’essi:

Po ddu studai tocat a ddi ghetai àcua

 

Po s’atru, arrego(r)daisi’ chi sa scriidura -lli+vocali fait a dda ligi aici e totu o puru a s’italiana -gli+vocali, es. grìllia fait a ddu nai aici e totu o puru grìglia. Atra chistioni de importu de ortografia est s’acabada de is verbus a sa de tres persona singulari: Maria cantat. S’acabada -at tocat a dda ligi càntada o càntara, ma a marolla bolit scrita -at sempri. Cumenti bieis, est totu cosa chi fait a cumprendi beni, mancai chini ligit no siat de Biddesatu ni de su Gerrei, ca sa lìngua sadra est una sceti e chi unu o una scit beni sa bariedadi sua cumprendit is atras puru.

Po s’argumentu de su libru, est a nai sa mina de Su Suèrgiu, no ndi chistionu deu, ca est mellus a lassai chistionai is protagonistas, is traballadoris e is traballadoras de sa mina e sa genti de Biddesatu, mannus e piticus, chi bivit a canta de sa mina e chi sa mina dd’at studiada.

Bona ligidura

Amos Cardia

 

(1). Sa R dd’eus posta aintru de parentesi po fai cumprendi puru a chi no est de Biddesatu ca in cussus fueddus no dda ligeis.


Sa mina de Su Suèrgiu in Biddesatu
Progetu "Sa mina de Su Suèrgiu in Biddesatu". Comunu de Biddesatu e Provìncia de Casteddu. Lei arregionali 26/97 - art. 13.