Interbistas :: Vincenzo Cotza

Vincenzo Cotza

 

Apu traballau in sa miniera de Su Suèrgiu de su ‘52 a su ‘64. Babu si fut infortunau e iant pigau a mimi a su postu suu.

 

Is fornellus

 

In duus, deu e un’atru, partestis de bàsciu e festis totu is minas de totu sa miniera fìncias a pitzus. A bo(r)tas entrastis in pitzus e ‘essestis in bàsciu. Dda girastis totu. Perou traballastis totu a sicu, no si biestis a pari de su pruini, aintru. No furiat a sostènniu, festis totu a manu! Nosu depestis fai unu metru de sfundu dònnia di’. Sa perforatrici dda depestis pigai de innoi cun d-unu ferru de unu e binti. Minas de unu metru e unu metru de sfundu. Sa perforatrici fut 18 kg., in prus unu ferru de unu e binti, in prus sa manicheta de s’ària atacàt inguni. A bo(r)tas fut duru e no sfundàt. Nosu festis is fornellus a punta a susu; dònnia di’ unu metru a punta susu po sbucai de unu logu a s’atru po is ricercas. Agoa ant forau a àcua e a màchinas de sostènniu.

Po divisa ddu fut unu sacu. Fiant unu stampu de una pa(r)ti a s’atra, nci ponestis cussu e via. A bo(r)tas in cuatru oras acabastis e a bo(r)tas mancu in dexi. Podiat capitai unu guastu e tocàt ndi ‘essiri a foras, arrangiai e torrai a imbucai. No fiat a lassai chen’‘e fai poita a de di’ depiant agatai totu prontu is atrus chi andànt po su sgombru, sa cernita, totu cussus.

 

Sa machineta da sa scheelite

 

M’arrego(r)du ca nci fut sa machineta de sa scheelite. Fut cumenti una màchina fotogràfica. Custa acantu ddu furiat sa scheelite fiat una luxixedda azurra. Cussa a su scuriu diventàt cumenti una braxera de fogu. Tandu cussa dd’arregollestis. Fut prus grai de s’antimòniu. A princìpiu narànt chi fut una cosa pretziosa ma no est andada meda a innantis. Tandu cussa dda macinànt e dda po(r)tànt in chìmica. No sciu poita dda imperànt.

 

Arritira cussa cosa!

 

Po prandi, a princìpiu, si ‘onànt una turra de minestra innias. Una di’ cìxiri e atra di’ fasolu. Pani no ndi po(r)tat giai nisciunus. Una di’, in sa mensa, ddu iat unu de Armùngia. Cussu fiat su brabieri. Tandu si pagàt totu in lori e custu su pani ddu teniat. Cumenti si seus sètzius a papai at postu innia un’arrogu de pani de trigu, dd’ant totus castiau. Ndi iat un’atru de Armùngia e dd’at nau: «Arritira cussa cosa!». At  cuidau  arritirendideddu,  deghino’  dd’iant  atripau  puru.  No  ndi po(r)tàt nisciunus e issu andàt a ponni cussu pani in mesu a sa mesa? Candu iant tròciu sa minestra, papastis aintru a fura. Is manus si ddas sciacuastis cun su ‘uconi de sa botìllia. Po(r)tastis paguagu ladru e si imbrutàt cussu puru poita is manus no furiant mai lìmpias.

Po(r)tastis su burricu po sa spesa, sa bètula, is sachitas po sa farra, su tzùcuru, tandu no furiat a pacu ma furiat sfusu.

 

Su sciòperu

 

Una bo(r)ta estis ocupau sa miniera, festis crocaus aintru. Estis fatu 24 oras de sciòperu in galleria. Billànt is carabinieris inforas. Deu ia dromiu a pitzu de unu carrùciu e sa conca a pitzu de sa spalliera. Fut tropu su traballu e furestis tropu sfutius. E tandu agoa est diventau peus, poita agoa iant fatu aici: po no si agatai totus paris de nai de torrai a ocupai sa miniera iant sfasau sa genti de no si agatai totus impari. Scioperu nd’estis fatu atras bo(r)tas puru. Nci furiant cuddus chi mancu partecipànt, tandu si andàt a pei e si fiat in su sa(r)tu e fiant su giru e intrànt e traballànt su pròpiu. Poita tandu fut diaci. Imoi unu candu si amalàdiat  est  pagau  su  pròpiu,  tandu  no,  tandu  no  fut  pagau,chi abarràt unu mesi chen’‘e traballai in maladia, a bo(r)tas sa mùtua pagat calincuna cosa e a bo(r)tas no.

Is primus tres giornadas furiant po su dotori, chi abarrastis una cida chen’‘e de traballai, tandu si traballàt su sàbudu puru sempri, chi ndi arribàt, ndi arribàt tres diis. Tandu chi no traballànt no ndi biiant dinai. Traballu de schiavu furiat! Furiant sempri cambiendi. Festis otu oras e agoa si iant torrau a seti perou su traballu fiat su pròpiu poita donniunu teniat su postu suu e depiat fai cussu tanti.

Agoa, a fortza de fai, festis torraus a otu e festis sàbudu festa. De ai ridùsiu un’ora dònnia di’ iant ridùsiu una giornada a sa cida.

 

Missa a luxi de lampada a carburu

 

Candu fut mo(r)tu Sign. Bernardini (su diretori) dd’iant fatu sa missa innoi in sa crèsia de Santa Bràbara in bidda. Si iant fatu andai in oràriu de traballu. Totus a candela de carburu a luxi sa missa.

Fìncias is armungesus funt bènnius totus cun sa corriera de Casteddu chi passàt innoi. Donniunu cun sa candela sua e eus fatu sa missa inni’. Eus cumentzau a oràriu de traballu, a is otu, at acabau a is noi oras e tandu agoa abasciaus a pei a miniera e donniunu a su postu suu a traballai e agoa est tocau a fai su pròpiu tantu de is atra diis puru. Candu ddu iat babu iant fatu una loteria e iat bintu una lampada a carburu.

 

Fut prenu de genti in dònnia logu

 

In cussu tempus nci furiant duas salas de cìnema, ballus dònnia domìnigu, sempri in Forreddu. Furiat strada bianca. Ti afaciàst de Pranu e biiast cussu pruini bolendi in Forreddu de cumenti baddànt. Perou sa genti fut alligra, imoi funt totus tristus, primaus! No abitant cun nisciunus. Invècias, tandu, su domìnigu si fiant ballus in logu de famìllia puru. Is predis no boliant, specialmenti ballus modernus. Chi fiant mancai ballus sardus cun sa manu aici giai, perou ballus modernus fut a si stringi, no! Tandu chi sciiant unu logu innui fiant ballus diaici no andàt mancu a benedixi.

Nci furiant is passiladas. Su domìnigu totus is copieddas, bessestis totus. Butegas de binu prenas de operajus e de genti. No bintrànt is fèminas perou. Mancai pagu papai, perou bufai!

Poniant unu barili de arengada e bufànt binu sempri. Tandu is terras furiant traballadas totus. Imoi no si bit un’ànima prus, mancu in su sa(r)tu. Fut prenu de genti in dònnia logu!

 

Avevo voglia di punire!

 

Una ‘o(r)ta nci furiant duas piciocheddas, po(r)tànt unu vogoneddu, fiant sa cèrnita. Ndi bogànt su materiali bonu e su malu a discàrriga. Si funt tratènnias paguagu castiendi a bàsciu e dd’iant fatu sa multa. Poniant unu billeteddu espostu a totus, nci fut scritu tanti de multa. Custas si fiant chesciadas: «Perché ci ha punito?» e ddu scis ita dd’iat nau? «Perché avevo voglia di punire!». Iat postu duas oras de multa a donniuna.  Sa  di’  de  essi  otu  oras  sa  giornada  furiat  de  ses  feti. M’arregodu chi unu dd’iat nau: «Io faccio quel che posso!» e dd’iant nau «Quel che puoi lo fai a casa tua!»

Candu nd’iant pigau sa scòria de sa funderia a San Gavinu ‘eniant autotrenus. In tres carriànt duus autotrenus in giornada a palia. Fut traballada sa giornada, o no?


Sa mina de Su Suèrgiu in Biddesatu
Progetu "Sa mina de Su Suèrgiu in Biddesatu". Comunu de Biddesatu e Provìncia de Casteddu. Lei arregionali 26/97 - art. 13.