Interbistas :: Domenico Congiu

Domenico Congiu


Deu apu cumentzau de su 14 de mratzu de su 1968 fìncias chi at serrau. Deu fui addetu sempri a is forrus, atrus traballus no nd’apu fatu. Forru de grìllia, a su règulu e candu mancàt genti mi poniant a su rotativu puru. Candu seu intrau m’ant pigau de segunda. E agoa m’ant passau de prima e duncas essendi operaju de prima furia responsàbili de totu su chi fui fendi. Sigumenti deu fia sempri is turnus mi teniant cumenti capu-turnu. In pràtica fui fendi su sorvellianti a ù(r)timu.

 

Su forru de grìllia

 

Sa primu di’ seu intrau a is seti, depia smontai a is tres e m’ant fatu smontai a is duas, ca atra di’ m’ant fatu montai a is duas e m’ant postu a fai is turnus. Is turnus furiant de is duas a is dexi e de is dexi a is ses. Sa di’ de is ses contàt cumenti arriposu. E torra atra di’ a is ses.

Apu traballau sempri a su forru de grìllia.

Depiast essi sempri atentu, ddu sumbullai chi su fogu fessit sempri vivu. Po(r)tàt duas facis, una a una pa(r)ti e una a s’atra. Si ‘etàt su craboni de pitzu. S’abetàt fìncias chi si alluiat beni su craboni a pedra (cussu mòlliu ddu imperastis po su règulu). Una ‘o(r)ta allutu su craboni, agoa pesàst su cuncentrau a carrùciu e ddu ‘etastis a pagu a pagu, e de asuta, cun su ferru, su fruconi, ddu depiast assitzai chi essit sempri alligru su fogu. Chi ddu trascurast, is scòrias antziché abasciai a terra abarrànt aintru e agoa ti tocàt a traballai su dòpiu batendi a massa po ddu segai; chi dd’essis bintu puru!

In custu forru ddu furiant is tiràgius chi andànt in sa càmera de is sacus e cussu fut su materiali bonu chi si ndi andàt inguni in fumu, nareus, e fut s’òssidu. Custu òssidu candu ndi dd’‘ogastis de is càmeras a sacus andàt po fai su règulu. Custu òssidu andàt miscelau cun tanti de craboni, tanti de soda e detau a su forru e torrau a scallai a lìcuidu e de inguni ‘essiant is coladas po fai cussas formas de metallu. Su forru de grìllia dd’iant frimau e iat funtzionau su forru rotativu. Sempri cun su pròpiu sistema etotu.

 

Su forru rotativu e su forru po su solfuru

 

De su rotativu iant fatu s’impiantu nou ma imoi no ddu est prus nudda.

Nd’ant sciusciau totu.

Ddu furiant is filtrus, de is filtrus andàt a is silos, is botus, e nosu de asuta pigastis cun is carrellus s’òssidu e ddu po(r)tastis a su pesu. Sempri po fai su pani metallu. Ddu fut su forru po su solfuru puru, fut in su pianu de bàsciu. Su forrixeddu fut cussu chi abarràt in s’angulu totu. S’òssidu andàt miscelau cun su tzrùfuru, craboni mi parit chi mancu ndi ponestis, e fiant su solfuro a pezzi, ddi narànt. Abarràt a piramide, a punta.

 

Sa colada

 

Sa segunda di’ chi seu imbucau, a is duas mi ant postu a fai pràtica cun su carrellu po fai sa colada. Agoa m’ant postu a fai sa colada, cussu tipu de materiali fut unu materiali chi scopiàt. No ddi andàt sa cosa frida, scopiàt e deu cumenti apu sbuidau custu (su cargiolu) a su pratu at cumentzau a scopiai: apu lassau totu e mi ndi seu fuiu!

M’est tocau a mi abituai a custas cosas, finc’‘e chi sa funderia at serrau apu traballau sempri a is forrus.

 Fut aici: sa bucheta de su forru andàt tupada a argilla e, agoa, candu custu materiali chi nci ‘essiat de pitzu (òssidu cun craboni e soda) fut scallau, fut de controllai. Ddu controllastis sempri cun su ràbulu. Aberestis is buchetas e tocàt a controllai sempri. Una ‘o(r)ta scallau su materiali tocàt a fai sa colada, sa bucheta po(r)tàt sa spina de aici, in mesu ddi ponestis un’atra spina etotu, atrociada in su stampu, e aici colàt. Si poniat, ddi ‘onastis unu giru e dda trocestis e fut cumenti candu aberis unu grifoni de àcua. Tandu imperastis su cargiolu, furestis in duus, unu intràt e s’atru ‘essiat. Cumenti ndi ‘essiat, andàt sbuidau e imbucàt s’atru. Deu depia sbuidai a lestru, custu fut prenu, cussu nci ‘essiat e depiai imbucai deu. Unu andàt e unu torràt. Fìncias chi acabàt su lìcuidu de su metallu. Candu fut acabau su metallu ndi ‘eniat sa scòria e tandu tocàt a ponni unu tapu de terra de argilla un’atra ‘o(r)ta e tandu imperastis sa marmita. Cussa chi est po sa colada est a mesu luna, segada, imoi funt ananti de su Comunu cun is froris.

 Nci fut sa marmita po sa scòria. Candu ant eliminau su carrellu e ant postu su muletu, ddas iant acopiadas a paris duas. Tenit unu tàlliu chi prima no po(r)tàt. Tandu nd’iant acopiau duas a pari, dd’iant fatu custu tàlliu innoi. Cun su muletu andàst e ndi pigàst duas ca furiant atacadas a pari. Nci poniast custa e cumenti preniat conàt a s’atra puru. Candu furiant prenas ddas tupast, ddas pigàst cun su muletu, cun sa  fruchita, e nci dd’‘ogàst a foras, po essi una cosa prus svelta. Decussè depiast fai a una a una.

Agoa si nci ‘ogàt a foras, dda depiast lassai scidrai unu pagu e agoa dda depiast girai a fundu a susu e sbuidai po ndi bessiri sa scòria. Chi ddu iat metallu - is culàcius, ddi narastis - si ndi stacàt. Chi ti pigàt sa pressi e fut ancora lìcuidu si arrennegànt. Agoa ddas pigastis cun su carrellu etotu, cun sa fruchita de su muletu, e ddas girastis.

 

Is cargiolus e is panis

 

Sa pròpiu cosa iant fatu cun su cargiolu, ma deu cussu no dd’apu acutu, poita iant giai cumentzau a cambiai: prima tocàt a ddu podegai a manu e furiant in duus, unu ddu podegàt e s’atru podegàt una spètzia de fruchita. Unu podegàt su pesu, naraus, e s’atru giràt. Ma fut unu traballu lègiu. Tandu cussu d’iant eliminau.

Su cargiolu teniat una màniga e po(r)tàt un’asta chi a(r)tziàt a pitzus a sa guida po scurri. Prima fut totu a manu, unu traballu de macus! Fut lègiu aici puru, poita furiat in mesu a su fogu, ma cuddu fut peus meda. A scidrai su minerali nci passàt ora, tandu chi srebiant custas formas fendi sa colada, tocàt a ndi sbuidai po torrai a preni. Andàt girau a terra e torrànt a preni. ‘Essiat custu pani de metallu. Tandu tocàt a ddu pigai e ddu ponni in d-unu carrellu, a nci ddu ponni in su pesu, a ddu pesai e ddu ponestis a catastas.

Ddu depestis numerai, unu nùmeru pani po pani, poita custu agoa andàt campionau e po(r)tau a sa chìmica.

 

Sa chìmica e sa rafinatzioni

 

Sa chìmica tandu depiat biri ita tenori teniat: tanti de ferru, tanti de arsènicu, etc. E agoa, custu segundu is arrichiestas chi teniant, ddu torrànt a passai a sa rafinatzioni. A bo(r)tas rafinànt ancora de prus, tandu tocàt a ddu torrai a ‘etai a su forru. Ddu segastis a massa, ddu festis in cuatru arrogus e ddu torrastis a ‘etai a su forru. Torrau a scallai e torrau a passai in su rotativu de rafinatzioni, e no a su rotativu de su cuncentrau. Is forrus rotativus furiant duus, uno po sa rafinatzioni e unu po sa fusioni, su chi est in pitzu, su longu, est po sa primu fusioni. Cussu po sa rafinatzioni fut cussu a tipu turrunellu, in bàsciu.

 

Sa siguresa in su traballu

 

Sa primu di’ chi seu intrau, furia diaici cumenti seu imoi. No tenestis guantus, no tenestis cascu, nudda!

‘Onànt is crapitas, is pantalonis de cussus de tela. E is crapitas de goma - mi parit - una bo(r)ta a s’annu. Agoa ant cambiau sempri po sa siguresa. Tandu iant ‘onau is crapitas no de goma ma de atru tipu: a pranta de ferru e cun s’aleta, in modu chi candu ddi tocàt fogu tiràst s’aleta e sa crapita fut sciota. Agoa ‘onànt su cascu cun sa visiera po candu festis is coladas. Sa primu di’ no tenia nudda de totu custas cosas e difati po sbuidai is pratus imperastis sacus. Imperastis cussus poita furiant buddius e agoa iant cumentzau a bogai is guantus. Tandu, candu depestis fai sa colada fut obligatòriu a si ponni is ghetas de amiantu, su pannu de ananti, su cascu cun sa visiera. Furiant sempri cambiendi, ma agoa ant cambiau in totu ca at serrau!

 

Su grupu eletrògenu

 

Candu mancàt sa currenti depestis a(r)tziai a pitzus e depestis ponni in funtzioni su grupu, su chi imoi est in su parchègiu in bidda.

Cussu ti fiat andai in funtzioni totu su bagàlliu de sa funderia. No fiat a frimai su traballu! Cussu fiat unu pagu dìficili de ponni in funtzioni poita, a is tempus de prima, cussu po(r)tàt unu’òmini addetu po contu suu.

Invècias, agoa – scis, s’azienda ci(r)càt is arrispàrmius cosa suus – fut a ddu fai nosu etotu. Andai a ponni in motu cussu fut stentosu. Ddu depestis ponni a motu a manovella po ddu allui. Fut lègiu!

Una ‘o(r)ta chi poniast in funtzioni cussu, agoa depiast andai a atacai is cumpressoris. Is cumpressoris puru furiant unu pagheddu cumpricaus po ddus allui. Andàst, atacàst s’automàticu po allui, perou po(r)tàt cumenti aviamentu levas chi ti ‘onànt cràcinus. Prima depiast allui su motorinu, agoa depiast passai de su motorinu a is motoris mannus, nci ‘onant cuaddus de fogu! Mi beniat a marolla a ddu fai mancai no m’essit pràxiu. Totu cussa cosa tocàt a fai. Agoa de sa funderia, candu at serrau, mi nci ant mandau a Monti Genis.

 

Sa mensa e is sachetus

 

Oràriu de papai no ndi tenestis. No si narànt nudda. Donniunu si papàt pagu pagu pani cumenti teniat tempus. Iant fatu cussu sachetu. A is tempus de prima - intèndiu nai de mama puru - ca issa puru ddu at traballau, tandu teniant sa mensa is operajus. Agoa custa mensa dd’ant tròcia e no dd’iant fata prus. Fut abarrada sa mensa feti poi is impiegaus.

Candu nci fia deu ant torrau a fueddai de mensa, ma dd’iant posta aici in sachetus. Custu sachetus, prima ddus po(r)tànt innia a una certa ora. A metadi mengianu calàt Egìdiu e si po(r)tàt is sachetus, ddus poniat in s’oficieddu de nosu capo-scuadras e donniunu si pigàt su sachetu cosa sua. Cussu sachetu fut una de Simmenthal o unu de tonno o salaminu, casu (formaggino o sottilette), pani, dònnia di’ diversu. Agoa si ‘onànt is bonus, cun cussus andàst a butega de Egìdiu e prelevàst tui su chi ‘oliast. Iant cambiau. Candu furestis in Monti Genis mi parit chi iant torrau a fai is sachiteddus. Calàt unu, ddus pigàt e po(r)tàt innia. A Monteponi nci furiant is sachetus. Nci furiat sa mensa puru, ma nosu pigastis su sachetu. Podiant sceddai, sempri ca in mesu a sa massa de is operajus no ndi agatàst mai totus a una conca, chini dd’‘olit cota e chini dd’‘olit crua.

 

Sa palatzina de sa diretzioni

 

In sa palatzina cumenti intras nc’est cussu sportellu, inguni ‘onànt is pagas. In mesu ddu fut s’ofìciu de Signor Novella e, innantis s’ù(r)timu, fut s’ofìciu de su diretori, in fundu. A s’atra pa(r)ti de cumenti imbucaus de su portoni, fut s’ofìciu de is capu-servìtzius. A innantis ddu fut s’ofìciu de is magasineris e s’archìviu, totu ddu fut. E inguni ddu fut sa scala po torrai a pitzus po s’‘omu de su diretori. De candu mi ndi seu andau in pentzioni no ddui seu torrau a passai prus!

 

Sa perforatzioni

 

Custas dentis diamantadas traballànt a distrutzioni. Invècias sa sonda fut a carotàgiu. Cussu cumenti segàt depiat ingruti. Una ‘o(r)ta prenu depiast torrai totu sa colonna a foras, totu s’asta fìncias chi ndi torràst a ‘ogai sa carota. Custu ddu sbuidàst in is cascitas, ddas ponni beni e agoa torràst a mandai aintru. Arribastis a prus de centu metrus. Si torràt a preni e torràst a preni e torràst a ‘ogai a foras. Ddu fut s’operadori, addetu a guidai sa sonda e su chi fut addetu a ponni is astas. Po ponni e candu arribàt apu fatu s’operadori e s’ajutanti puru. Depiast fai atentzioni chi no t’essit fuia sa colonna. Depiast ‘onai atentzioni, frenai, poita est totu a filetadura.

 

Sa bena cun vogonis

 

Sa benixedda in funtzioni no dd’apu bia. Funtzionàt a ària cumpressa in pitzu de su binàriu. Tui ddi collegàst s’ària cumpressa, su flessìbili de s’ària, e agoa dda manovràst tui. Preniast sa benixedda e tui dda manovràst.

Cussa po(r)tàt is vogonis in palas atacaus. Tui, cumenti torràst in palas pagu pagu, depiast fai a(r)tziai sa bena e fai scarriai su vogoni. Cussa fut ancora prus periculosa meda, ma meda, perou. Inguni chi no donàst atentzioni cumenti manovràst cun s’ària, sa fortza de s’ària ndi dda pesàt, s’acapotàt e ti cassàt asuta puru! Is vogonis beniant spintus a manu o aganciaus a su locomotori. Oi su locomotori depit essi in Cantina. Po(r)tat is baterias chi andànt postas a carriai dònnia di’.


Sa mina de Su Suèrgiu in Biddesatu
Progetu "Sa mina de Su Suèrgiu in Biddesatu". Comunu de Biddesatu e Provìncia de Casteddu. Lei arregionali 26/97 - art. 13.