Interbistas :: Vittorio Cinus

Vittorio Cinus

Apu incumentzau a traballai in sa mina de Su Suèrgiu in su ’71, in sa pròpiu azienda fìncias a su 2000. In s’Otanta est serrada ingunis e eus abretu in Monte Genis, cinc’annus de ricerca. Nci furiat fluorite e barite. Agoa s’ant mandau a Igrèsias e fiat totu un’atra cosa.

 

Sa traballu in galleria

 

In galleria eus fatu una ricerca in Su Sèssini. Furestis duus annus traballendi. Eus agatau antimòniu, ma pagu. In galleria mi fui inseriu sùbitu, mi pariat de giogai cun d-unu giogu cun sa paliedda. Tocàt a ddi pigai sa trassa.

Sa T21 furiat sa perforatrici normali chi imperastis. Festis is stampus e ddus carriastis. Ponestis tres o cuatru candelotus de esplosivu in dònnia foru. Agoa tocàt a si troci a logu de nìchias, in modu chi no pigastis sa spinta de s’ària. In Su Suèrgiu imperastis seti o otu chillus de esplosivu, ma a Igrèsias furiant cuatruxentus o cincuxentus chillus! Imperastis sa pala Eimco.

Cussas palieddas chi funt in Santa Bràbara, in bidda, deu ddas apu imperadas a Su Sèssini. Funt a ària cumpressa. Po cussas depestis tenni su compressori allutu; andàt e torràt. Cumenti caminastis aintru de galleria ponestis is rotajas e aciungestis sempri. Cussa paliedda fiat su sgombru. Po(r)tàt una pedana e nosu podestis abarrai in pitzus. Candu festis cuatru metrus de sgombru depestis aciungi is binàrius. Agoa inni’ nosu estis fatu unu fornellu puru.

S’òmini in pitzus de sa pedana andàt e torràt. In meda logus mancu giràt. A bo(r)tas tocàt a andai acantu ddu iat prus logu. Cussa giràt e su materiali andàt totu a palas aintru de is vogonis.

In s’arriu Sèssini bona pa(r)ti ddu fuliànt in discàrriga ma nci ndi furiat bonu puru perou. Unu turnu fiat sa volada e ndi ‘essiat. Candu ‘essiat, intràt s’atru turnu e fiat su sgombru. Fiant su sgombru e torrànt a forai. Si fiat su disgàgiu e su segundu turnu acudiat a fai un’atra volada puru. Depestis fai sgombru e volada.

 

Sa funderia

 

In sa funderia festis is turnus, tres turnus: de is ses a is duas, de is duas a is dexi e de is dexi a is ses. No nci iat arriposu; sa funderia traballàt in continuatzioni, di’ e noti, di’ de festa, fut oguali! Ddu furiant is forrus de grìllia, su forru po su règulu e su de s’Italox. Su forru rotativu furiat cullegau cun sa càmera a sacus.

Nosu rafinastis su materiali, ddu fundestis. Nci fut s’arrafinatzioni chi fiat unu òssidu de antimòniu chi si imperàt po meda legas, po tintas. Sa lavoratzioni dda festis nosu giai, ma agoa dopo bèndiu no ddu sciestis po ita ddu imperànt. Ddu intendestis ma de siguru mancu ddu sciestis.

Sa mina furiat giai serrendi, si cumprendiat. Materiali ndi iant agatau, chi iant ‘òfiu. No s’est cumprendiu mai.

 

Ndi bessiat cumenti su binu in sa carrada

 

In su forru de su règulu festis is coladas cun is cargiolus chi scurriant. De innia ddu ‘etastis a is pratus. Su pani cun sa stella, cumenti arribaltastis sa forma, si ndi ‘etàt.

In su forru abarràt sa scòria in pitzus e s’antimòniu asuta. Cun sa massa segastis s’argilla, festis unu stampu cuadrau po ndi fai bessiri scòria e metallu. Prima ndi ‘essiat su metallu. A su metallu ddi ponestis una spina de ferru longa. Superau su stratu de argilla, cumenti ndi dda ‘ogàst ndi bessiat. Cussu ndi bessiat cumenti su binu in sa carrada. Is scòrias chi abarrànt tocàt a ddas troci cun su ràbulu. Chi fiant lìcuidas ndi ‘essiant cumenti dd’abasciastis.

Cun sa rimanèntzia de su forru prenestis sa marmita, fut in ghisa. Cun d-unu carrellu si ingolliat a foras e si lassàt scidrai unu pagu. Agoa si ribaltàt e chi po(r)tàt su culàciu (acantu decantàt), ddu tzerriastis aici, cussu si arregolliat.

Tandu su forru si torràt a carriai. Nci torrastis a ‘etai atru materiali e atacastis fogu… E si torràt a cumentzai. Si torràt a fai su pani de metallu.

 

Su materiali de Mancianu furiat bocendisì!

 

Prima traballànt su minerali de sa mina de Biddesatu etotu, fìncias a candu nci furiant is operajus chi ‘ogànt su minerali, e agoa ant cumentzau a ndi betiri de meda logus, de sa Bolìvia, de su Cànada e de atru logus. Ndi arribàt de Manciano ma furiat una cosa terrìbili, furiat bocendisì! Fut prena de arsènico.

In Su Suèrgiu traballastis, su prus, in funderia, betendi su materiali de atru logus. Abarrastis tres o cuatru oras traballendi in is forrus e tra callenti, fumu, una cosa tropu nociva! Nci ‘essestis a gana mala in is ù(r)timus tempus candu po(r)tànt su materiali de Mancianu. Cussu arsenico de Mancianu fut una cosa terrìbili. In sa càmera de is sacus, acantu depositàt s’òssidu de is forrus, poniant una cincuantina de sacus e depiat andai inguni po decantai. In terra ddui furiat cussu mercùriu cumenti decantàt, s’at arrovinau.

A bo(r)tas su materiali scopiàt e una ‘o(r)ta m’est tocau mi nci scudi a s’àcua. Iat tentu sa tuta... Tengu unu sinnu ancora, cun totu chi po(r)ta’ sa maschera. Bonu pro ddi fàciat. Ta pecau chi est serrada! Sa funderia fut lègia!

 

Su tempus po papai

 

Tenestis unu pagu de tempus po papai unu ‘uconi de cosa, ma no tenestis oràriu. Chi ddu furiat de fai sa colada, si podiat prandi un’ora prima o un’ora prus a tradu. Ma no un’ora! Paguagu tempus, poni unu cua(r)tu de ora po unu paninu. Festis oràriu continu. Sa mensa no nci furiat prus e po(r)tastis su pràngiu de ‘omu o pigastis su sachetu.


Sa mina de Su Suèrgiu in Biddesatu
Progetu "Sa mina de Su Suèrgiu in Biddesatu". Comunu de Biddesatu e Provìncia de Casteddu. Lei arregionali 26/97 - art. 13.