Interbistas :: Antonia Cappai

Antonia Cappai


Seu intrada in su 1943 in su mesi de làmpadas.

 

Sceddendi su minerali

 

Su primu logu innui s’ant po(r)tau fut a S’Arribàsciu. Cussa casceria si naràt aici. A mei po prugai mi inditàt tzia Cicina Pilia. Furestis cun d- unu sacu, chi agatu su sacu fàciu puru su dimostu. Nosu furestis sètzias diaici e prugastis su minerali. Su minerali ddu depestis sceddai, su chi furiat prima, cussu ddu ponestis a pa(r)ti ca furiat su prus bellu. Sa segunda dda ‘etastis in sa bardella, chi po(r)tàt duus cambus, in duas dda pigastis. No ddu sciu in italianu cumenti si nerit.

Su piticheddeddu, cussu frantumau de cumenti fiant is minas, ddu ponestis in d-unu cavalletu, una cositedda de tàula. Cussu ddu ‘etastis inguni.

Ddu furiat sa scheelite, in Su Suèrgiu perou, furiant arrogus de pedra chi ndi po(r)tàt pagu pagu.

 

Scheelite, unu minerali chi narànt chi baliat meda.

 

Perdas mannas cumenti sa metadi de sa stufa, cussa pòbera fèmina dda depiat segai e ndi depiat bogai una leschixedda, cumenti sa manu. Cussa scheelite furiat tanti pregiada, narànt chi po(r)tàt oru.

Sa de sa bardella dda po(r)tastis a sa càscia. Sa prima si depiat tenni riguardada. Dònnia di’ furiat cussu traballu.

 

Is atrus logus de traballu

 

Seu stètia in S’Arribàsciu is primus tempus, agoa in sa casceria de Margherita chi abarràt a metadi. Cudda furiat prus in bàsciu, conca a bia de Su Sèssini. Custa furiat prus in a(r)tu e agoa seu stètia cun tzia Clèlia Meli in Santa Bràbara. Imoi no ddu at mancu sighìngiu de casceria, est totu trasformau.

Ma tandu, fut una casceria bàscia cun s’internite, sa basca de s’istadi no fait a ddu crei, ca fut a fossu cumenti natura e in prus furiat cun cussa internite, pariat ca ddu sofocastis pròpiu.

 

Sa vida de su tempus

 

Custa est sa vida de Su Suèrgiu. Ddu apu fatu set’annus. No depu nai chi furia scoragiada e no potzu nai chi furia cuntenta, chi no prus nci furiat cussu traballu.

A chini furiat vedova andàt a traballai in sa mina e pesàt is fillus. A

chini furiat operaju de no tenni atru fiat cussu.

Nosu furestis piciocheddas bagadias, ge ddu scieus cument’est su pòberu, de andai a marrai. Deu furia una de cussas, mancai furestis duas fillas fèminas, babu si ingolliat a marrai. Calichisiat traballu chi ddu fessit de fai, si ingolliat, poita issu narat: «Deu, fillus mascus no ndi tengu, tengu fillas fèminas e cumandu cussas». Siche’ candu seu intrada inguni s’ant ‘onau cussa paghixedda.

 

Funderia no nd’apu fatu

 

In funderia fiant is panis. Su pani beniat iscrostau cun su ma(r)teddu, scalpellau. Perou de cussu no ndi potzu contai, poita no tenestis bintunu annus e no s’ant fatu andai ca fut unu traballu unu pagu lègiu. Sa scòria, a nca si naràt scòria, ndi ‘eniat unu pagu a pitzus e specialmente a su logu segretu e fiat bubuas.

Perou, deu de cussu no ndi potzu contai ca no mi ant mandau.

 

Emìliu Lussu arrispetàt sa mina

 

Est bènnia sa guerra e no s’agatàt nudda. Deu furia a tzoculleddus, no cumenti funt imoi, totu bellixeddus.

Fatus cun d-una striscedda innoi e cun cussus tocàt andai a traballai. Mi ddus iat fatus unu maistu, ge furiant bellus. Furiant de peddi de craba, no furiant ni conciaus ni nudda, furiant cumenti dda po(r)tàt cudda pòbera craba. Candu proiat e furiant sciustas furiant moddis, candu no proiat furiant tzicorradas. No mi podia ponni is mìgias. Mi ndi arriu sempri perou, candu pensu cumenti apu sunfriu, crepu, ma imoi ddu arrieus a pitzus. Cras est sa di’ de sa liberatzioni, is annus de guerra eus sunfriu.

Tandu s’iant ‘onau fin’‘e unu cuadretu e poniat: AMMI (Azienda Minerali Metallici Italiani). E cussu furiat cumenti po nai ca nosu furestis traballendi innia. Passànt is aeroplanus ma Emìliu Lussu sa mina dd’arrispetàt. De chi no cumenti passànt cussus aeroplanus no iant fatu de mancu de dda depi culpiri cumenti culpiant is atru logus. Sa miniera tandu contada.

 

Sa genti ocupada

 

Deu furia sa matricola 349, perou apusti de mei, ndi ddu iat atras. Una di’, Egidio Cotza, iat nau ca furiant «oltre 500 i lavoratori», siche’ candu ddu iat cincuxentus personas inguni, giràt finas calancuna pariga de francus.

Ca chini teniat unu moi de trigu podiat bendi unu moi de trigu e cussa genti ddu comprànt, una màriga de binu e totu su chi podiat srebiri. E fut una grandu risorsa. Imoi cussa risorsa est spaciada.

Sa mina, po contu miu, m’at agiudau a mi podi fai is pitzialleddas chi apu pigau. Ma chi fessit puru de no ddu essi stètia, nara’ sempri ca furiat una cosa bona, ca sa genti candu est ocupada no est cumenti candu est chen’‘e fai nudda.


Sa mina de Su Suèrgiu in Biddesatu
Progetu "Sa mina de Su Suèrgiu in Biddesatu". Comunu de Biddesatu e Provìncia de Casteddu. Lei arregionali 26/97 - art. 13.